Welcome to japan

Be, ja hem arribat al Japó, pasem el control de aduanes, omplim el paperet amb una creu a totes les caselles del no, petjades dactilars digitals, foto digital i benvingut a Japó, no mes de 10 minuts entre cua i el procés en si.

Nomes sortir ja veiem la señal del tren, Narita express. Comprem el ticket i baixem, cuan arriba el tren, un home es tanca a dintre, ens diu que ens esperem i es posa a netejar el tren, x flipar una mica.

Sense problemes, arribem a tokyo station, i com a bons giris anem al punt de informació, ens equivoquem ja que es el ticket office, sortim i caminem uns llargs 2 metros y tornen a la altre porta, aquest cop si tourist info, ens adonem que estava comunicat x dintre.... En fin, entrem i ens diuen que angles no que a la porta de davant, o això entenem, oooootra vez, sortim i cap a laltre porta, fem les 4 preguntes de rigor aconseguim un mapa de tokyo, y del metro i cap al hotel.

Cal dir que el metro funciona una mica diferent, hi han moltes línies pero dos companyies, pero el ticket no serveix per les dos sino una per cada una. El preu del billet depèn de la distancia, mínim son 160 JPY, el pass de un dia 710 yen, aixi que per avui que farem 3 viatjes x barba no surt rentable. Anem al hotel, no sense havernos perdut 1 o 2 minuts. Habitació mini de cullons, això si totes les "ameneties" del món.

Dinem al rte de davant, que sembla el pan's de la sola de fidel gruixut ens en fotem una cadascú o ja hem dinat x 800 jpy.

Anem cap a la zona de shinjuku, aquest sera el nostre primer contacte amb tokyo, tokyo.
Sortim de metro i llums de colors, seguim camamt i meeeees llums, una bogeria, per tenir una bona perspectiva de la ciutat pujem a la planta 45, del edifici governamental del Japó. For free ,

Unes vistes brutals, no veus On acaba la ciutat... Inmens.

Al baixar es fosc fosc, una rasca de colloni, així que anem CAP al centre de shunjuka a perdrens per les llums de neons i escaparats. Entrem a un parel de botigues clasiques, yodabasi càmera, i la altre ni idea la veritat. Estem cansats i jo personalment tinc la sensació d'anar amb una taja permanent! No se si es el jet lag o que... Abans de sopar entrem al "pachinko" es un lloc de màquines escurabutxaques, pero a lo heavy metal, molt heavy metal, entres y un suroll irritador, tots atrapats a aqurlestes maquines, sense mirarte nomès maquina. Homes de tota clase, salary man, homes joves, mes grans de tot amb un soroll infernal i atrapats com si estiguessin veient una peli boníssima en aquell moment que es decideix tot, pos aixi estan mentre juguen. El meu pensament es, aquests Japos estan torrats, molt torrats, be nem a sopar.... Veiem un callejon i estret i... Sorpresa, es una espècie de c/laurel de logroño, varis antros, bar típic japonesos, amb una cuina central y no mes de 7-8 comensals, tots plens a rebentar entrem a un i per la friolera de 600 yenes ( 4,5 euros) hem sopat un plat enorme de no se quin nom te crec que algo com yodabashi, sopa amb tempura y fideos. Això si bonissims, un plat x disfrutar, això si, amb el nostre estil i velocitat de menjar amb palillos, mentre nosaltres intentem, no fer el ridícul mes espantos, menjar es pasan 2 torns!!! Sortim tan tips que no podem fer ni un plat mes al altres antros, ens quedem molt a les ganes ja que tenen una pintorra espectacular.

Be demà mes, aviam si sens pasa la taja rara aquesta del jet lag,