Cami a Kyoto

Avui en posem en marxa camí de Kyoto, la antiga capital de EDO, per això en llevem ben dora ben dora, hem de fer la maleta, fer el chekout i activar el JR Pass, i agafar el nostre primer shinkansen.

3 horas aprox i ja serem a Kyoto, per el camí ens trobem el impresionant fuji nevat, tota la zona de Nagoya colgada de neu, pero el tren funcionant, y pasem per davant de la fabrica de Suzuki.

Viatje molt tranquil, nomes trobo a faltar el reposa peus i el "auriculares gracias" del ave. La sorpresa es que no estem tant lluny amb l'Ave, la única diferencia vital es que aqui ho usen gairabé con un rodalies, amb vagons amb seients reservats i uns altres que no.

Arribem a Kyoto i trobem una gentada brutal! Però no es diumengue??? Va anem al punt d'informació anem cap al hotel i fem un planing de la tarda. La única japanese rancia es la del punt d'informació, la única? No hi ha la de la recepciò del hotel que ho es molt mes i nomes sap dir check in at 15:00. Així que deixem les maletes, que amb cortesia ens guardan, i anem a fer un tomb, merda nomes hi han 2 lineas de metro, vaja castanya! Aqui la clau es el bus, pero acabem de fer el giri perquè hem agafat un one day subway pass... Sense comentaris...

Baixem al que creiem que es el centre i anem a dinar veiem un lloc que tenen tempura i la volem tastar aixi que demanem la tempura i dos daily lunch, pero cuan veiem que el plat de tempura porta de tot , arròs, sopa, tempura i no se que mes, i despres porten el completissim "plat du jour" ens veiem amb 3 menús complerts x tres persones... Eh! Pero hem provat la tempura!

Ben dinats ens posem en marxa caminant, cap al temple kiyomizu-dera, pero de camí ens trobem a lo que es el mercat de Kyoto, ve mes que un mercat es un carre cobert ple de botigues, encara mes ple de gent i amb un embús constant, a vegades agobiant, pero com que som giris pos fem toooooot el carrer.

I ara si despres del carrer, creuar el riu i perdrens, per el barri de les geishes, diguem que es el barri que esperava trobar desde el primer dia, el barri japonès amb casetes de fusta o bambú amb un estil molt tradicional.

Ja estem a la pujada cap al temple, que per cert esta ple de botiguetes per guiris, però les deixem per la baixada.

Ja ens trobem a la porta que ens dona entrada a aquest majestuós temple, paguem religiosament, la entrada per mourens per dintre, es una autèntica pasada per la vista, tot i la cantitat de gent el temple transmet tranquilitat, armonia i algo mes, que es fa dificil de descriure. 

Al baixar ens anem parant per totes les paradetes tastan tot el que podem tastar, per cert que pesats amb el te verd!, fins i tot kit kat amb te verd. Es hora de sopar y decidim anar caminant i a veure que trobem, en un lloc esta ple, anem a un altre que te pinta de antro pero molta gent fent cua, el noi crec que ens diu que esperem, esperem a una sala al edifici del canto, que era casi tan gran con el rte, al cap duna estona en fa pasar i veiem un antro que aqui no compliria cap norma, bbq a gas a totes les taules tuberies de gas x tot arreu mentre estas amb foc, greix al sostre ufff quina por... Demanem una mica al tun tun i....

Que bo!!! Es una bbq koreana esta tot brutal!!! Quin encert. Un homenaje!!!

E aqui una mostra! I aixi els tres plats! Molt recomanable es diu AJE korean BBQ o algo aixi!!!!

A quedat mes que curiòs el sopar, estem a rebentar.

Metro, que hem d'aprofitar el pass i a dormir!

Bona nit.