miércoles, 1 de enero de 2014

Kobe Beef


Avui anem a visitar a Kobe, mes famosa per la seva carn que per la ciutat en si, almenys per mi.

Agafem el shinkansen, oju peligru, que la linea normal no entra amb el JR pass, has de agafar el hiyakiru, o algo així, que si entra amb el JR pass, si aquests japos tenen coses molt bones pero no don perfectes. Agafem el shinkansen i en poc mes de 30 minuts ja estem a kobe, aixo de agafar un tren bala casi com un rodalies es la canya! 

Arribem a shin-kobe, i la oficina de turisme esta tancada ja que fins les , 9;00 no obre... Tela, així que agafem el metro,per recorrer la llarguíssima distancia de.... una parada, creiem que era mes per anar a Sanomaya.

Ara si que el punt d'informació esta oberta, i a part de lo tipíc, li demanem on menjar la carn de kobe autèntica, ens avisa que es car, ens dona com el follet oficial del locals i ens recomana 3, segur que del cunyat, del veí i del amant, però si es carn de kobe autèntica ja esta be!

Anem caminant cap el port, es de les poques ciutats japoneses obertes al mar, i ens trobem un monument en record del terratrèmol del 1995.

Val la pena pasar-hi i veure com va quedar tot, les imatges que hi han i sobretot que els màquines en poc mes de 4 mesos ja havien reconstruit la terminal de pasatjers, que en un any, ja estava tots els bàsics funcionant, i en 2 anys es fa la festa del fi de les obres! Vaja igualet que aqui... 

Veiem una altre torre, que com bons guiris pujem.

Les vistes, estan força be. No se si es el mosaic que hem vist, o sóc jo pero desde que he arribat a aquest fantàstic pais, a la mínima noto que tot es mou, es com si els edificis flotesin sempre, es una sensació extranya que no me tret cap dia, però nomes hem pasa als edificis a peu de carrer cap problema.

Be al que anem, desde el mirador veiem la fabrica de kawasaki, llàstima que el museu estigues tancat, tot i que no sigui una marca del me gust, l'hagués agradat anar-hi.

Be hora de donar un tomb tranquil per el port, veure la façana de un centre comercial amb un logo gegant de zara, i anar en busca i captura del restaurant, però abans pasem per el magnífic barri xinès de kobe, llàstima que el menu del dia estigues definit, perquè provaria mil coses.
Ara si ja estem llestos per anar al primer rte que ens ha recomenat, despres de trobar lo, fàcil no era, ens el trobem tancat... Merda! Va cap al segon.... Esta ple!!! Hem poso molt nerviòs perquè hem veig menjant a un xino!!!

Va mirem aqui hi ha un, pero no esta a l llibret del locals... Pasem... Per si de cas. Veiem uns giris mirant una carta, mirem el rètol, el busquem en la guia i bingo! Esta a la guia, corre corre, anem davant dels yankees, perquè giris ho som tots, despres de uns moviments estratègics pujem primers al ascensor, 2f, i al sortir ha estas a dintre del rte... Flipo, en fi en diuen si tenim reserva diem que no pero que ens podem esperar, venen els yankees i diuen el mateix, copiones, mirant molt pero no ens confirmen res, ufff m'estic transformant en musculman, vull carn de Kobe!!!!.

Al final ens explica una milonga, de que si trigarà molt i no se que mes, pero ens dona la opció d'esperar, i vist el dificil que es trobar lloc esperem!!! I quina sort despres no parava dentrar gent, i dient que estava ple!!! Joder quina xamba!!! Esperem com 20 minuts i ens posen en una taula compartida, som 6 davant de una planxa i un cuiner que cuina per els 6, quina canya.
Ens fa esperar uns minuts ja que esta amb els altres conençals, mirem el menu i hòstia quina sort al migdia es força mes barato, special menu amb 2 tipus de kobe 6000 yens, al canvi actual uns 45 euros, creiume que es molt barat, cuan llegint inclús un que va estar al mateix rte li costava 10.000 o 14.000 yens el mateix, vi apart!

Be començem el espectacle maridat amb vi, ens porten un tentenpie amb salmó i un tros de kobe fet carpaccio.

A la vegada posen el filet davant nostre, cru completament perquè el veiem, es molt raro ja que te com linies de greix molt petites incrustades, no ho habia vist mai.
Ens preparen la carn amb un art i una traça, digna de admirar com diria el del APM, ens el posen al plat amb uns taquets perfectes.

Es hora de tastar, el que diuen, que probablement, sigui la millor carn del món, me la poso a la boca i.. Es desfà noto com si fos uns gominola, es desfà esta boníssim no sembla ni carn, i es nota que part del secret esta en aquestes micro lineas de greix... Que bo! Disfrutem tots dos! Imagineu com es de bona! Menjem la primera tongada, ens porten unes verduretes i vinga... Segona tongada de delicies de carn, disfruto cada troç!!! Ja que no se si ho tornaré a repetir. Es molt bona no se si la millor ja que lo del greix te trampa, pero es espectacular i única, almenys per nosaltres!

El millor que es deliciosa, i encara millor ens ha sortit a gairabe la meitat del que teníem previst, 15.000 yenes els dos menús especials mes el vi. No ho trobo car per el que es ho recomano a tothom que passi per el Japó, tot el que estalvien menjant cada dia, ramen, arròs o el que sigui, que es barat, val la pena gastar-ho aqui!

Després de això tot el que passi no sera important així que per avui ho tanquem aqui!

Mare meva quina carn! No sembla ni carn!

Kobe Beef


Avui anem a visitar a Kobe, mes famosa per la seva carn que per la ciutat en si, almenys per mi.

Agafem el shinkansen, oju peligru, que la linea normal no entra amb el JR pass, has de agafar el hiyakiru, o algo així, que si entra amb el JR pass, si aquests japos tenen coses molt bones pero no don perfectes. Agafem el shinkansen i en poc mes de 30 minuts ja estem a kobe, aixo de agafar un tren bala casi com un rodalies es la canya! 

Arribem a shin-kobe, i la oficina de turisme esta tancada ja que fins les , 9;00 no obre... Tela, així que agafem el metro,per recorrer la llarguíssima distancia de.... una parada, creiem que era mes per anar a Sanomaya.

Ara si que el punt d'informació esta oberta, i a part de lo tipíc, li demanem on menjar la carn de kobe autèntica, ens avisa que es car, ens dona com el follet oficial del locals i ens recomana 3, segur que del cunyat, del veí i del amant, però si es carn de kobe autèntica ja esta be!

Anem caminant cap el port, es de les poques ciutats japoneses obertes al mar, i ens trobem un monument en record del terratrèmol del 1995.

Val la pena pasar-hi i veure com va quedar tot, les imatges que hi han i sobretot que els màquines en poc mes de 4 mesos ja havien reconstruit la terminal de pasatjers, que en un any, ja estava tots els bàsics funcionant, i en 2 anys es fa la festa del fi de les obres! Vaja igualet que aqui... 

Veiem una altre torre, que com bons guiris pujem.

Les vistes, estan força be. No se si es el mosaic que hem vist, o sóc jo pero desde que he arribat a aquest fantàstic pais, a la mínima noto que tot es mou, es com si els edificis flotesin sempre, es una sensació extranya que no me tret cap dia, però nomes hem pasa als edificis a peu de carrer cap problema.

Be al que anem, desde el mirador veiem la fabrica de kawasaki, llàstima que el museu estigues tancat, tot i que no sigui una marca del me gust, l'hagués agradat anar-hi.

Be hora de donar un tomb tranquil per el port, veure la façana de un centre comercial amb un logo gegant de zara, i anar en busca i captura del restaurant, però abans pasem per el magnífic barri xinès de kobe, llàstima que el menu del dia estigues definit, perquè provaria mil coses.
Ara si ja estem llestos per anar al primer rte que ens ha recomenat, despres de trobar lo, fàcil no era, ens el trobem tancat... Merda! Va cap al segon.... Esta ple!!! Hem poso molt nerviòs perquè hem veig menjant a un xino!!!

Va mirem aqui hi ha un, pero no esta a l llibret del locals... Pasem... Per si de cas. Veiem uns giris mirant una carta, mirem el rètol, el busquem en la guia i bingo! Esta a la guia, corre corre, anem davant dels yankees, perquè giris ho som tots, despres de uns moviments estratègics pujem primers al ascensor, 2f, i al sortir ha estas a dintre del rte... Flipo, en fi en diuen si tenim reserva diem que no pero que ens podem esperar, venen els yankees i diuen el mateix, copiones, mirant molt pero no ens confirmen res, ufff m'estic transformant en musculman, vull carn de Kobe!!!!.

Al final ens explica una milonga, de que si trigarà molt i no se que mes, pero ens dona la opció d'esperar, i vist el dificil que es trobar lloc esperem!!! I quina sort despres no parava dentrar gent, i dient que estava ple!!! Joder quina xamba!!! Esperem com 20 minuts i ens posen en una taula compartida, som 6 davant de una planxa i un cuiner que cuina per els 6, quina canya.
Ens fa esperar uns minuts ja que esta amb els altres conençals, mirem el menu i hòstia quina sort al migdia es força mes barato, special menu amb 2 tipus de kobe 6000 yens, al canvi actual uns 45 euros, creiume que es molt barat, cuan llegint inclús un que va estar al mateix rte li costava 10.000 o 14.000 yens el mateix, vi apart!

Be començem el espectacle maridat amb vi, ens porten un tentenpie amb salmó i un tros de kobe fet carpaccio.

A la vegada posen el filet davant nostre, cru completament perquè el veiem, es molt raro ja que te com linies de greix molt petites incrustades, no ho habia vist mai.
Ens preparen la carn amb un art i una traça, digna de admirar com diria el del APM, ens el posen al plat amb uns taquets perfectes.

Es hora de tastar, el que diuen, que probablement, sigui la millor carn del món, me la poso a la boca i.. Es desfà noto com si fos uns gominola, es desfà esta boníssim no sembla ni carn, i es nota que part del secret esta en aquestes micro lineas de greix... Que bo! Disfrutem tots dos! Imagineu com es de bona! Menjem la primera tongada, ens porten unes verduretes i vinga... Segona tongada de delicies de carn, disfruto cada troç!!! Ja que no se si ho tornaré a repetir. Es molt bona no se si la millor ja que lo del greix te trampa, pero es espectacular i única, almenys per nosaltres!

El millor que es deliciosa, i encara millor ens ha sortit a gairabe la meitat del que teníem previst, 15.000 yenes els dos menús especials mes el vi. No ho trobo car per el que es ho recomano a tothom que passi per el Japó, tot el que estalvien menjant cada dia, ramen, arròs o el que sigui, que es barat, val la pena gastar-ho aqui!

Després de això tot el que passi no sera important així que per avui ho tanquem aqui!

Mare meva quina carn! No sembla ni carn!

lunes, 30 de diciembre de 2013

Cami a Kyoto

Avui en posem en marxa camí de Kyoto, la antiga capital de EDO, per això en llevem ben dora ben dora, hem de fer la maleta, fer el chekout i activar el JR Pass, i agafar el nostre primer shinkansen.

3 horas aprox i ja serem a Kyoto, per el camí ens trobem el impresionant fuji nevat, tota la zona de Nagoya colgada de neu, pero el tren funcionant, y pasem per davant de la fabrica de Suzuki.


Viatje molt tranquil, nomes trobo a faltar el reposa peus i el "auriculares gracias" del ave. La sorpresa es que no estem tant lluny amb l'Ave, la única diferencia vital es que aqui ho usen gairabé con un rodalies, amb vagons amb seients reservats i uns altres que no.

Arribem a Kyoto i trobem una gentada brutal! Però no es diumengue??? Va anem al punt d'informació anem cap al hotel i fem un planing de la tarda. La única japanese rancia es la del punt d'informació, la única? No hi ha la de la recepciò del hotel que ho es molt mes i nomes sap dir check in at 15:00. Així que deixem les maletes, que amb cortesia ens guardan, i anem a fer un tomb, merda nomes hi han 2 lineas de metro, vaja castanya! Aqui la clau es el bus, pero acabem de fer el giri perquè hem agafat un one day subway pass... Sense comentaris...

Baixem al que creiem que es el centre i anem a dinar veiem un lloc que tenen tempura i la volem tastar aixi que demanem la tempura i dos daily lunch, pero cuan veiem que el plat de tempura porta de tot , arròs, sopa, tempura i no se que mes, i despres porten el completissim "plat du jour" ens veiem amb 3 menús complerts x tres persones... Eh! Pero hem provat la tempura!

Ben dinats ens posem en marxa caminant, cap al temple kiyomizu-dera, pero de camí ens trobem a lo que es el mercat de Kyoto, ve mes que un mercat es un carre cobert ple de botigues, encara mes ple de gent i amb un embús constant, a vegades agobiant, pero com que som giris pos fem toooooot el carrer.

I ara si despres del carrer, creuar el riu i perdrens, per el barri de les geishes, diguem que es el barri que esperava trobar desde el primer dia, el barri japonès amb casetes de fusta o bambú amb un estil molt tradicional.

Ja estem a la pujada cap al temple, que per cert esta ple de botiguetes per guiris, però les deixem per la baixada.

Ja ens trobem a la porta que ens dona entrada a aquest majestuós temple, paguem religiosament, la entrada per mourens per dintre, es una autèntica pasada per la vista, tot i la cantitat de gent el temple transmet tranquilitat, armonia i algo mes, que es fa dificil de descriure. 

Al baixar ens anem parant per totes les paradetes tastan tot el que podem tastar, per cert que pesats amb el te verd!, fins i tot kit kat amb te verd. Es hora de sopar y decidim anar caminant i a veure que trobem, en un lloc esta ple, anem a un altre que te pinta de antro pero molta gent fent cua, el noi crec que ens diu que esperem, esperem a una sala al edifici del canto, que era casi tan gran con el rte, al cap duna estona en fa pasar i veiem un antro que aqui no compliria cap norma, bbq a gas a totes les taules tuberies de gas x tot arreu mentre estas amb foc, greix al sostre ufff quina por... Demanem una mica al tun tun i....
Que bo!!! Es una bbq koreana esta tot brutal!!! Quin encert. Un homenaje!!!
E aqui una mostra! I aixi els tres plats! Molt recomanable es diu AJE korean BBQ o algo aixi!!!!

A quedat mes que curiòs el sopar, estem a rebentar.

Metro, que hem d'aprofitar el pass i a dormir!

Bona nit.

domingo, 29 de diciembre de 2013

Pequeñas reflexiones de Tòquio.

Es una ciudad muy grande extremadamente grande, la sensación de no ver el final, te abruma, es una ciudad cosmopolita, tanto que no es que existia un centro que lo hay, los alrededores del palacio del emperador, sino que es como micro ciudades, cada "barrio" al que vas es como ir al centro de una ciudad diferentes entre si pero un nexo comun todos; las compras, tiendas y mas tiendas y sitios para comer los que quieras y mas!!!

Hay que destacar que con lo grande que es, es muy facil moverse con metro, muy muy facil, almenos de la perspectiva de alguien que ha vivido en Barcelona 30 años, y tomo nota, ya que a la hora de buscar alojamiento lo unico que necesitas es que este al lado del metro.
Hay gente a todas horas, sino estan en la calle estan en cualquier centro comercial, aunque para ello centro comercial es cualquier cosa, o almenos ESO creo.

En definitiva me ha encantado por lo sorprendente que es, desde las colas a las 10:00 para entrar al pachinko, hasta buscar restaurantes mas allá de la planta nivel de suelo, hay que mirar siempre hacia arriba.

Aqui dejo plasmada un momento friki para integrarnos a la cultura japonesa, y es hacer un cafe en una pet cafe!



Tokyo parte II

Un nuevo día y... Hace sol! Madre mía que alegría, ya creia que no vería el sol en el país de sol naciente! Así que nos ponemos en marcha, muy pronto muy pronto, con dirección a shibuya, y su famoso cruce, pero a medio camino pensamos que es demasiado pronto para ir q un cruce donde la gracia es que este a petar, así que por un extraño casual de camino teníamos la posibilidad de hacer una foto a un edificio archiconocido.
Alguien me sabe decir que edificio es?

Lástima que estaba cerrado, y no pudimos entrar.

Ahora que hemos ganado algo de tiempo vamos a shibuya, y el cruce ... Pues un cruce, no es para tanto, el de plaza Cataluña con portal del ángel tiene más gente!, o espera ... Hostia!!! Si aún esta todo cerrado, todas las tiendas cerradas, esto son peores que los españoles, pues mejor vamos a buscar algo para hacer, así que nos vamos al tokyo tower y hacer el giri!!! Es decir un poco de cola, pagar por subir y unas vistas brutales de esta torre construida en el 1958.


Después de estas excelentes vistas de tokyo, y con la idea de que es grande, muy grande, gigante, vamos al segundo intento del cruce de shibuya.


No se aprecia, pero hay un huevo de gente! Aunque tiene trampa ya que son 5 pasos de zebra a la vez..., pero vale la pena, por lo demás mil tiendas mil restaurantes y entre ellos uno de sushi, que ya era hora!!! Eso si ver el agua caliente salir de un surtidor me recuerda una anécdota de un buen amigo....

Ahora nos vamos hacia odaiba, la isla artificial de la bahi de tokyo, un sitio que nadie recomienda como interesante, pero yo debo ser raro porque me encantó, primero cojemos el monoraiiiiil (si sí como el capítulo de los simpson) y ya es una experiencia cruzar los rascacielos y edificios de viviendas a bordo del monorail. Llegamos a odaiba después de cruzar el rainbow bridge, y acceder a el a través de "una carretera-vía tipo Caracol, muy a lo Gran Turismo, ese circuito raro con la caracola!

Llegados a la isla vemos 2 grandes centros comerciales, una noria, y una estatua de la libertad, Alex!!!! Una estàtua de la libertad??? Que siiiii.
Veis!!! Tienen de todo, torre eiffelenca, noria londinense, y estátua yankee, mmm... Sospechoso, ni idea pero le queda muy bien! Al llegar vemos unos 20 tios guardando sitio con el tripode, joder si que debe estar guay la puesta de sol desde aqui, a los 10 minutos aparecen 20 mas, joder vale que la vista sea txula pero tanto como para copar media barandilla??? En fin que despues de lo del pachinko, ya me lo creo todo. Nos vamos a dar una vuelta al centro comercial para entrar en calor y llegamos a una zona retro! Con juegos Arcade del año 80's y 99's, Mario, hang on, street flighter II....
Despues de la partida de rigor, y de comprar una caja a lo lucky box, que toco el típico gadget, y no el iPod o el mp4 o los cascos hi-fi, decidimos hacer una zamburguesa Hawaiana con vistas a Kyoto, y estava rica ( de echo es un local hawaiano, que nació alli).

Vamonos a dormir que es tarde.

Coño porque todo el mundo viene y nosotros nos vamos??? Joder que cantidad de gente!!!! Va estan muy locos ves a saber, asi que gracias a la tarjeta 3G japo que llevo me entero... Winter fireworks, coñereeeeee ara ho entenc tot!!!! Los tripodes, los millores de personas...... Asi que nos vamos con este regalo de la noche.

Ara si bona nit!!!

Bona nit??? Una copa en Kyoto no? En la autèntica zona de roppongui no...??? Valeeeee, si es que soy dèbil!

Acabamos en un antrillo con gin tonic japonès!!! Pero oye que bien que entro! Y sin fumar! Y ESO que en tokyo en muchos bares-rte se puede fumar!!!





sábado, 28 de diciembre de 2013

Tokyo parte 1

Hoy es nuestro primer día entero en tokyo, después del primer vistazo de ayer, ya vimos que esta ciudad nos va a sorprender cada día.

Hoy nos hemos dirijido a Ueno, hemos adquirido el one day pass, del metro de tokyo una opción recomendable si tienes previsto hacer más de 4 viajes ese día.

Nos subimos al metro y gracias a los colorines nos apañamos más que bien para llegar. Aquí al salir nos encontramos con una autopista elevada  pero nos vamos justo al lado contrario, donde hay un parque bastante grande y vemos los primeros templos.

Hay que aclarar que hay dos religiones en Japón, o al menos eso he entendido, la que ellos llaman la tradicional, y el budismo. Después de dar un paseo y hacer el ritual de limpieza, creo que lo hicimos bien, con la derecha te lavas la izquierda luego viceversa, escupes y bebes o bebes y escupes... No se por ahí iban los tiros....

Nos damos una vuelta por el parque enorme de Ueno, aquí esta el zoo, y nos dirigimos hacia el sur a un mercadillo, o mercadazo llamado Ameyoko, aquí todos te venden a viva voz por la calle, hay pescado, mucho pescado, ropa bambas etc etc, de largo el sitio más barato de tokyo eso si, no esperes el último modelo, pero es una pasada miles de micro tiendas, con cosas super curiosas.


Vemos una colección entera de bola de drac!!! Que ganas de comprarlo, pero un acto de sensatez me hizo ver que entendería ni pijo. Nos vamos a un Starbucks, aquí son una puta plaga!!!!!!, y  descansamos un poco y hacemos tiempo antes de nuestro encuentro con nuestro "japan free guide" Mr. Takagashi.

A la hora en punto se presenta el Sr. Takagashi en la estación acordada, su inglés es peor que el nuestro... Te va a cagar..., pero en fin lo gratis es gratis. Nos lleva a dar una vuelta por el corte inglés de allí, nos pregunta que donde queremos ir, nosotros decimos que fuera!!!! Y el que hace mucho frío.... Como decía.... Te va a cagar!!!. En fin seguimos con el y nos lleva a un stand y probamos un pescado seco que se come como regaliz, Prfff no se sí es bueno malo o que, nos dice donde queréis ir y volvemos a decirle que a ver Ginza, que es la zona donde estamos, por fuera, y el nos dice vale vale y otraaaa vez por dentro de unos pasillos, esto va a ser duro, el tío un poco seco, y nos lleva a la parte interior de la ópera, nos explica un poco como va i que todo son hombres, bueno algo interesante, y por fin nos saca a la calle y vemos la fachada de la ópera por fuera, que pasada en medio de tanta modernidad cosmopolita, ver esta fachada..., después de esto nos lleva de paseo por la Ginza street, para resumir el paseo de gracia de Barcelona, de aquí eso si quizás con un poco más de nivel. Me takagashi se suelta nos explica las tiendas, costumbres y que es un ingeniero informático de hitachi jubilado, un máquina valla, al final ya hemos cojido el punto s mr, takagashi pero las dos horas se acaban, así que lo invitamos a un café, y nos despedimos. El para su casa y nosotros a Asakusa a comer algo, algo? Si algo? Alguien sabe que comimos?, porque yo no!

Después de nuestro menú, que esperamos que alguien algún día nos explique que es, nos dirijimos al paseo giri de Asakusa con dirección al templo budista, y como llueve nos compramos el típico paraguas japonés, transparente. Después de unas cuantas vueltas por Asakusa volvemos a Ueno que dicen que hay un motorbyke district! Vaaaamos para allá, al final solo veo 4-5 tiendas eso si entramos en una y tenían todo lo imaginado y por imaginar! Y apartados para cada marca de moto Japo of course! Bueno va vámonos de aquí que me compraria de todo,los cascos bastantes más baratos que aquí... Pero no me caben en la maleta.


Nos vamos dirección a akihabara, cuna del manga y de la electrónica, y del sex shop más grande, 7 plantas!!! Después de perdernos por todo tipo de tiendas varias estamos reventados! 

Nos vamos a cenar algo, Uff que difícil entramos en 2 sitios y nos dicen que esta lleno, almenos eso entiendo con mi perfecto japonés, eso y el símbolo de la cruz al hacer el símbolo universal de mesa para 2, me hacen pensar o bien que éramos el demonio o que estava lleno. A la tercera va a la vencida, hay sitio yuhuuuu y fotos en la carta yuhuuu pedimos, y el resumen es pica, pica un huevo , y esto que coño es esta duro no se puede ni masticar! Pica picaaaa. 

Ale ja hem sopat! Vamos a dormir que estamos ko, menuda pateada por, Ueno, Ginza,Asakusa, akihabara.

viernes, 27 de diciembre de 2013

Welcome to japan

Be, ja hem arribat al Japó, pasem el control de aduanes, omplim el paperet amb una creu a totes les caselles del no, petjades dactilars digitals, foto digital i benvingut a Japó, no mes de 10 minuts entre cua i el procés en si.

Nomes sortir ja veiem la señal del tren, Narita express. Comprem el ticket i baixem, cuan arriba el tren, un home es tanca a dintre, ens diu que ens esperem i es posa a netejar el tren, x flipar una mica.

Sense problemes, arribem a tokyo station, i com a bons giris anem al punt de informació, ens equivoquem ja que es el ticket office, sortim i caminem uns llargs 2 metros y tornen a la altre porta, aquest cop si tourist info, ens adonem que estava comunicat x dintre.... En fin, entrem i ens diuen que angles no que a la porta de davant, o això entenem, oooootra vez, sortim i cap a laltre porta, fem les 4 preguntes de rigor aconseguim un mapa de tokyo, y del metro i cap al hotel.

Cal dir que el metro funciona una mica diferent, hi han moltes línies pero dos companyies, pero el ticket no serveix per les dos sino una per cada una. El preu del billet depèn de la distancia, mínim son 160 JPY, el pass de un dia 710 yen, aixi que per avui que farem 3 viatjes x barba no surt rentable. Anem al hotel, no sense havernos perdut 1 o 2 minuts. Habitació mini de cullons, això si totes les "ameneties" del món.

Dinem al rte de davant, que sembla el pan's de la sola de fidel gruixut ens en fotem una cadascú o ja hem dinat x 800 jpy.

Anem cap a la zona de shinjuku, aquest sera el nostre primer contacte amb tokyo, tokyo.
Sortim de metro i llums de colors, seguim camamt i meeeees llums, una bogeria, per tenir una bona perspectiva de la ciutat pujem a la planta 45, del edifici governamental del Japó. For free ,

Unes vistes brutals, no veus On acaba la ciutat... Inmens.

Al baixar es fosc fosc, una rasca de colloni, així que anem CAP al centre de shunjuka a perdrens per les llums de neons i escaparats. Entrem a un parel de botigues clasiques, yodabasi càmera, i la altre ni idea la veritat. Estem cansats i jo personalment tinc la sensació d'anar amb una taja permanent! No se si es el jet lag o que... Abans de sopar entrem al "pachinko" es un lloc de màquines escurabutxaques, pero a lo heavy metal, molt heavy metal, entres y un suroll irritador, tots atrapats a aqurlestes maquines, sense mirarte nomès maquina. Homes de tota clase, salary man, homes joves, mes grans de tot amb un soroll infernal i atrapats com si estiguessin veient una peli boníssima en aquell moment que es decideix tot, pos aixi estan mentre juguen. El meu pensament es, aquests Japos estan torrats, molt torrats, be nem a sopar.... Veiem un callejon i estret i... Sorpresa, es una espècie de c/laurel de logroño, varis antros, bar típic japonesos, amb una cuina central y no mes de 7-8 comensals, tots plens a rebentar entrem a un i per la friolera de 600 yenes ( 4,5 euros) hem sopat un plat enorme de no se quin nom te crec que algo com yodabashi, sopa amb tempura y fideos. Això si bonissims, un plat x disfrutar, això si, amb el nostre estil i velocitat de menjar amb palillos, mentre nosaltres intentem, no fer el ridícul mes espantos, menjar es pasan 2 torns!!! Sortim tan tips que no podem fer ni un plat mes al altres antros, ens quedem molt a les ganes ja que tenen una pintorra espectacular.

Be demà mes, aviam si sens pasa la taja rara aquesta del jet lag,